Conferència TR - Àlbum i pròleg

El passat 22 d'abril de 2023 va tenir lloc la presentació del llibre "Treballs de recerca d'alumnes de batxillerat del Bages i del Moianès, curs 2022 - 2023", en la que vaig tenir el plaer de participar donant una xerrada sobre la recerca en la música. També se'm va encarregar la bonica tasca d'escriure el pròleg del llibre, que us comparteixo tot seguit.

La recerca com a mètode de treball en la música
L’equilibri entre el jo artista i el jo intèrpret.

L’etern dilema de si el músic és creador o intèrpret ens acompanya des dels inicis de la música clàssica al segle XVI. Havent passat per diverses etapes, en funció dels moments històrics i filosòfics que la humanitat ha viscut, actualment existeixen diversitat d'opinions al respecte.
Poc em pensava jo, quan estudiava, que la recerca seria una part tan important del meu dia a dia. Però certament ha esdevingut l’eina bàsica per trobar allò tan valuós i efímer: esdevenir creador i intèrpret alhora.

Com a instrumentistes, ens especialitzem en el nostre instrument, en dominar-lo per tal de poder comunicar amb exactitud allò que volem, en convertir-lo en la nostra pròpia veu i poder emetre sonoritats infinites. Aprenem a prendre decisions sobre com volem que soni cada nota i sobre com cal treballar els passatges complicats. Eduquem la nostra oïda a escoltar amb cura cada petit detall: afinació, timbre, volum, color... Ens entrenem en la multitasca, sent capaços de tocar el nostre instrument, amb tots els processos mentals que això comporta, i alhora fer-ho amb altres músics, escoltant el que fan en cada moment, per tal d’anar junts i interactuar en directe. Òbviament, la nostra manera de tocar quedarà conformada per la nostra personalitat i els nostres gustos. No hi ha dues persones que toquin igual un mateix instrument, encara que hagin estudiat amb el mateix professor i en les mateixes circumstàncies. Per tant, entenem que hi ha un procés creatiu, individual i únic quan algú fa música. L’instrumentista és artista en tant que crea un so personal i irrepetible amb el seu instrument.

Amb el pas dels anys, agafant certa distància de l’instrument i endinsant-me en el món de la direcció orquestral m’he adonat que la música és un art curiós que neix i existeix en la ment de l’artista creador, el compositor. Però per poder fer arribar aquesta obra d’art al públic, és imprescindible un intèrpret, algú que entengui el llenguatge musical amb el qual es plasma la música en una partitura i pugui transmetre l’obra d’art a aquell que l’escolta. Quan dirigeixo una orquestra no toco cap instrument, però els faig sonar tots i tinc la responsabilitat de prendre les decisions que conformaran la versió final. Intento ser el més fidel possible a la partitura, però el llenguatge musical, tot i ser molt meticulós, no pot acabar de plasmar al 100% tots els detalls que el compositor té al cap. A més, la meva interpretació sempre serà subjectiva i quedarà inevitablement impregnada de la meva personalitat, gustos i desitjos.
És per això que quan m’acosto a una partitura sempre em pregunto: “Què volia transmetre el compositor?”. I aquí és on entra en joc la recerca. Conèixer el context, la vida del compositor, les seves relacions personals i professionals, la seva educació, el moment històric en què vivia i també el moment vital en què va compondre l’obra, si anava dedicada a algú, si componia per diners, per plaer o per encàrrec, el seu procés creatiu i la seva evolució, quins instruments tocava, etc. Absolutament tot el que pugui investigar, analitzar, comparar i posar en comú em servirà per dur a terme una interpretació viva i fidedigna. D’alguna manera podré ficar-me en la ment del compositor per entendre com volia que sonés aquella música. Quan un músic és capaç de tocar havent comprès al màxim el que el compositor desitjava transmetre, havent treballat la partitura al mil·límetre i afegint la seva genialitat personal, sorgeix una interpretació magnífica, única i irrepetible. Aquest equilibri s’ha convertit en el meu objectiu.

Desitjo que aquestes paraules siguin d’inspiració i ànim per les vostres futures carreres. Desitjo que mai deixeu de fer-vos preguntes i de buscar respostes. I us felicito per aquests treballs que només són l’inici d’una vida professional on d’alguna manera o altra, la recerca segur formarà una part imprescindible en el vostre desenvolupament.
Enhorabona!